CALCORREU

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font

Llocs d'interés prop de Rasquera

Correu electrònic Imprimeix PDF

Castell de Miravet


 

És una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població. 

Respon a un model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple. El de Miravet està considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.

L'edificació es divideix en dos grans recintes: el recinte jussà (construït entre el segle IX i el segle XI), que és un recinte emmurallat distribuït en tres nivells esglaonats, amb més de 12.000 m2 de superfície; i el recinte sobirà (del segle XII), amb uns 2.500 m2 i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati d'armes al mig, al voltant del qual es distribueixen les dependències seguint el model de planta d'un monestir típic cistercenc, si bé adaptat per a les funcions bàsiques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificació a les noves armes de foc.

Les dependències més destacades són les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil romànic. Una sala sembla haver estat dedicada a la fabricació de munició. La torre dita del Tresor, contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir el 1308 (en realitat, però, es van rendir, tot i que un parell de dies més tard que els seus companys, i només foren empresonats).

La recent restauració que s'ha efectuat a les parets del pati d'armes, segons el nefast sistema actualment de moda, ha malmès greument l'aspecte harmoniós del castell, amb revocats i afegits fets amb elements moderns sense envellir. Malgrat aquests despropòsits, hom pot arribar-se a fer una idea de l'estructura original de la fortalesa.

 

Com s'hi va:


Mostra un mapa més gran

 

Balneari de Cardó


 

La silueta escarpada del balneari de Cardó, situat sobre el barranc de Sallent es lo que més sorprèn al que visita aquest lloc.

El seu origen data de 1605, quan es va fundar al lloc un convent i una ermita pel carmelita Pere Pau Revull. Establint-se la comunitat en 1617. Ja el 1835 la exclaustració de 1835 va fer que els carmelitans abandonessin el lloc.

El 1866 es van construir nous edificis orientats pròpiament a serveis per a banyistes. I el seu funcionament es va mantenir fins que a la guerra civil es va convertir en un hospital de l’exèrcit republicà.

El 1940 es va tornar a obrir, restaurant-ne l’església per l’arquitecte Ramón Duran Reynals, fins que el 1965 va tenir que tancar per falta de modernitat a les seves instal·lacions.

El Balneari de Cardó pertany al Grup Leche Pascual.  Els últims anys ha embotellat sota el nom de Agua de Cardó (al igual que fa amb la coneguda aigua mineral natural de Bezoya), tot i que en l’actualitat la producció està parada. 

 

  Com s'hi va: 

Esta en una carretera sortint de Rasquera. 

 

Coves de Benifallet 


 

Les coves de Benifallet consisteixen en un conjunt de 6 coves encara que només tenen accés 3 d'elles i d'aquestes 3 només es permet la visita a 2.

El recinte disposa d'un petit aparcament i des d'aquí es puja fins a l'entrada de les mateixes. El nostre recorregut comença amb la anomenada Cova del Dos que té uns 200 m. de profunditat i amb dues entrades naturals.

  

Entrada al recinte

 

La següent cova és l’anomenada de Marigot, descoberta al maig del 1967 i que no pot ser visitada ja que els seus 500 m. de recorregut són de difícil accés i avui dia només es pot visitar amb permisos especials que atorga l'ajuntament.

Finalment la més impressionant de totes elles La Cova Meravelles que va ser descoberta a l'any 1968.

En ella podrem gaudir de tot tipus de formacions: estalactites, estalagmites, columnes, formacions que recorden coliflors, banderes, macarrons i fins espelmes, aquí la natura ha desplegat un arsenal de formes incloent les capritxoses i inexplicables formes de les “excèntriques”.

 

Cova Meravelles

La cova ha estat dividida per sales, anomenades sala del llapis, sala de la música, sala de l'amfiteatre.

Com s'hi va:


Mostra un mapa més gran

 

La font del Teix


 

La Font del Teix està situada en un indret meravellós. Al seu voltant hi creixen joncs, trèbols, aurons, pins negres, etc, però sobretot cal destacar els teixos, una espècie no gaire comuna. A sobre mateix de la font hi ha un enorme teix que fa quatre metres de circumferència, realment és un arbre imponent que ofereix ombra als visitants d’aquest indret i als pastors que porten a abeurar el bestiar als canals plens d’aigua fresca que raja tot l’any.

Fa pocs anys que es va arreglar l’entorn d’aquesta font, respectant al màxim la seva imatge bucòlica. Els dies de boira esdevé un somni per a qualsevol romàntic, ja que des d'aquest punt, a uns 650 m d’alçada, es pot admirar un paisatge majestuós de tota la Ribera d’Ebre.

Aquest doll te un cabdal destacable, tant que en els anys cinquanta es volia portar l’aigua per al subministrament del poble de Rasquera, però no va ser possible degut a l’escassetat de mitjans de l’època.

Cal afegir que una mica abans d’arribar trobem un refugi amb llar de foc, serveis, dutxes d’aigua freda, taula, però no té llits. Tot i això és un bon lloc per aturar-s’hi a descansar i fer un mos.

A prop d’aquesta font hi ha una zona amb una densitat de teixos que arriba al centenar d'arbres per hectàrea.

També hem d’esmentar que seguint el camí podem arribar a la Cova Llobrega, que antigament servia d’aixopluc al bestiar i pastors. Damunt hi ha uns cingles de roca on es pot trobar una espècie endèmica de les muntanyes de Tarragona, el Salix tarraconensis, que es va veure afectat pels incendis de 1995.

 

Com s'hi va:

Preguntar sobre aquesta ruta en arribar a Rasquera

 

 Les pintures rupestres de Cabra Feixet


 

Els orígens del Perelló es remunten a la Prehistòria de la qual conservem, entre d'altres, dos vestigis de singular importància: La Cova de la Mallada i les pintures rupestres de Cabra-Feixet. A la Cova de la Mallada s'hi han trobat nombroses restes de pedres utilitzades per l'home primitiu del Madelanienc (més de 15.000 anys d'antiguitat). I a Cabra-Feixet tenim les pintures rupestres. Les pintures rupestres es troben en un abric natural situat a uns 80 metres d'altitud sobre el nivell del barranc de les Nines. Al llarg del temps se n'han perdut la major part, però encara es conserva un magnífic grup de figures en el que destaquen un caçador amb un feix de sagetes a la mà, una cabra i un cèrvol; a més, un xic més apartat, hi ha l'impressionant cap d'un cèrvol. Aquestes pintures són una de les joies més preuades del patrimoni del Perelló i de Catalunya, i constitueixen un dels atractius turístics més notables de tot el Baix Ebre. S'hi pot accedir fàcilment per una ruta ben senyalitzada.

Cova de la Mallada

Prop de les Pintures Rupestres de Cabra-Feixet, la cova es troba dintre del sector del Racó de l'Estrada. Té uns 20 metres de longitud i uns 7 metres d'alçada i profunditat. Al fons, el sostre forma un àngul amb el sol. A la seva base, es va descobrir un sediment que va constituïr una interessant trobada arqueològica. A l'entrada hi ha una pared de grands pedres, de quasi 2 metres d'alçada. Al mig, hi ha una estreta porta per on entraven els animals que acollia aquest refugi natural. Per aquest motiu, va rebre el nom de Cova de la Mallada. Els anys 1953 i 1954 es van fer unes excavacions que proporcionaren un total de 1.734 peces de sílex: raspadors, puntes de fletxes i fulles. No es va trobar cap utensili d'os ni objecte ornamental, però si, fragments d'osos i algunes peces dentals, totes elles de cabres i cérvols.

 

Com s'hi va:


Mostra un mapa més gran

 

El pic de la creu de santos


  

La Creu de Santos o Xàquera una muntanya de 942 metres que es troba entre els municipis de Benifallet i Tivenys al Baix Ebre, i Rasquera a la Ribera d'Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 251147001).

 

Com s'hi va:


Mostra un mapa més gran


Parc natural del Delta de L'Ebre


  

El Parc natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Està situat als termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.

El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

 

Com s'hi va:


Mostra un mapa més gran

 

 
IMG_0027.JPG

ENQUESTA

Que tal ha estat la teva estància a Cal Correu?
 

CALENDARI


« < Setembre 2017 > »
Dg Dl Dm Dc Dj Dv Ds
27 28 29 30 31 1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30